Una habitación tétrica de paredes bajas y amarillentas donde tres personajes sombríos sentados a la mesa esperan a Rocco Pentàgora, que vuelve a casa después de la traición de su mujer: allí es donde el lector se encuentra inmerso al inicio de esta novela. Muy pronto se descubre que no ha habido ningún adulterio y que todo viene de unas cartas que su mujer, Marta, recibía de un admirador filósofo y a las que ella contestaba sólo para sentirse viva y escapar así de la rutina y del tedio. A partir de esto empieza un calvario para Marta (y para su familia), que primero la conducirá a hundirse, y luego a salir de la exclusión social para, como dice Gian Luca Luisi en su postfacio, «vivir de otra forma, y tratar de encontrar para ella otro papel que no es el que le había sido asignado en un principio».
Primera de las siete novelas que escribió Luigi Pirandello, Premio Nobel de Literatura en 1934, La excluida, considerada por muchos como una novela protofeminista, es una tragicomedia (en algunos momentos esperpéntica) y, sobre todo, un espejo de una sociedad cuyas contradicciones se reflejan en la vida de la protagonista y sus pensamientos, que llevarán al lector a reflexionar a fondo sobre la fragilidad del ser humano.

Aquests llibre aplega diversos estudis sobre la història de Catalunya, des de .l’edat mitjana fins al segle xx, que l’autor ha anat publicant al llarg de molt anys en llocs diversos i difícils de localitzar.
Presentats avui en aquesta edició, podran arribar a un grup de lectors més ampli, els quals descobriran aspectes poc coneguts del passat català, que fins ara només estaven a l'abast del món acadèmic.
A més dels capítols dedicats a l'edat mitjana, aquell període de temps en què es varen anar configurant els trets socials, econòmics, culturals i institucionals de Catalunya com a Estat-Nació, tenen un interès molt especial els apartats sobre el pactisme polític des del segle xii fins a la seva destrucció després del 1714, i els capítols dedicats a aspectes relacionats amb la història recent de Catalunya, que expliquen aspectes que l'autor analitza en la seva doble condició d'historiador i de protagonista de primera fila de la Transició; primer, com a parlamentari de la legislatura constitucional i, després, com a membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979.

Els llibres dedicats a la Guerra Civil solen centrar-se en aquells temes que són comuns a qualsevol guerra: estratègies militars, contingent, batalles, evolució del conflicte, bombardejos i exili. Al llarg dels anys s’ha passat de puntetes sobre temes que estan entrelligats amb la guerra. Per exemple, les txeques i els camps de treball. De tot això ja en va parlar l’autor en un altre llibre d’aquesta col·lecció, Les presons de la República.

Ara fa un pas més enllà per aprofundir en un tema encara inèdit. Gràcies a un antic membre de les Patrulles de Control, l’autor va aconseguir la llista de les persones que pertanyien a la maçoneria catalana el 18 de juliol de 1936. Fins ara no s’havia estudiat la implicació d’aquesta organització secreta en la Guerra Civil. Els que apareixen en la llista maçònica es consideraven intocables. Dit d’una altra manera, els que hi eren inscrits es van salvar de la repressió i no van ser condemnats ni perseguits.

En el llibre, l’autor explica l’evolució de la maçoneria a Espanya i Catalunya. Se centra en les lògies que hi havia a tot el Principat i desgrana els personatges rellevants que apareixen en la llista. El llibre inclou, per primera vegada, el noms de les 1.824 persones que formaven part de la maçoneria catalana en esclatar la insurrecció franquista. Ens trobem, doncs, davant d’un llibre indispensable per conèixer un episodi fins ara fosc i secret de la Guerra Civil espanyola.

Esta obra de Pirandello es un hábil drama, a la vez teórico y empírico, que trata sobre los elementos de la moderna dramaturgia enfocados desde nuevas perspectivas: el autor, el director de la compañía, la construcción del texto escrito y su concordancia con el texto escénico, en fin, los límites del teatro.
La realidad, libertad e individualismo de los personajes, que reivindican su autonomía como trasunto de la agonía vital de los seres humanos, son vistos como un juego teatral pero sin dejar de ser, trágicamente, metafísico.

Uno, ninguno y cien mil (1927), la última de las novelas de Pirandello, fue una obra de larga y difícil gestación, «la síntesis completa de todo lo que he hecho y la fuente de todo lo que haré—en palabras del propio autor—. Será como mi testamento literario, después de su publicación debería callar para siempre». Un hombre sufre una crisis de identidad por una banal observación sobre su nariz que le hace su mujer mientras se mira en el espejo. A partir de este momento el espejo le devolverá la imagen del «otro», del hombre que no es, sino que parece ser: el individuo que no es «uno» sino «cien mil», alguien con tantas personalidades como los demás puedan atribuirle. Quien hace este descubrimiento se convierte en «ninguno» al menos para sí mismo, porque no le queda más posibilidad que verse como los demás le ven, es decir, en sus cien mil diversas personalidades. Novela de estirpe cervantina, en su juego del ser y del parecer, de las apariencias a las que damos valor de realidad, lleva a sus últimas consecuencias el problema de la soledad del hombre.

Si bé no és una de les obres més conegudes de Pirandello, L'home, la bèstia i la virtut (1919) és una petita joia, àcida i intel·ligent, que s'inscriu en la línia de les seves comèdies de caire més popular. Paolino és un professor respectable que amaga un secret: està enamorat de la senyora Perella, la mare d'un dels seus alumnes, casada amb un marit que duu una doble vida. Quan la dona descobreix que està encinta de Paolino, aquest, per evitar l'escàndol, es veu obligat a organitzar una trobada eròtica entre la muller i el marit, un mariner rude com un animal que fa anys que defuig els seus deures conjugals. Paolino, el mariner i la senyora Perella ­o el que és el mateix, l'home, la bèstia i la virtut ­viuran, aquell vespre, un sopar inoblidable.

Cuadernos de Serafino Gubbio operador, inédita hasta hoy en español, está considerada como una de las obras esenciales de Luigi Pirandello y, en particular desde los años 90, un sector importante de la crítica la considera su obra maestra. Serafino Gubbio, el protagonista narrador, articula a lo largo de la novela una reflexión acerca del hombre frente a la vida y a la modernidad, encarnada por el entonces incipiente maquinismo, frente al que Pirandello se subleva. Centrada en el mundo del cine, se trata de una novela filosófica, pero con trama y con sorprendente desenlace, y también de una rica novela psicológica. Walter Benjamin glosó y admiró esta obra maestra de la que destacó sus aplastantes intuiciones, algunas, tal vez involuntarias.